ROMANIC DEL BERGUEDÀ

Brocà

L'antic poble de Brocà apareix ja esmentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, de l'any 839. Durant l'alta edat mitjana les valls properes al llogaret de Brocà rebien el nom de Valle Bucuranense (o Valle Bucranense), topònim que deu datar almenys del segle IX. Aquesta vall va pertànyer sempre al comtat de Cerdanya, i s'estenia des de Gavarrós fins al monestir de Sant Sebastià del Sull, a la vall de Saldes. L'antiga església parroquial de Sant Martí de Brocà fou consagrada l'any 1151 per Bernat Sanç, bisbe d'Urgell. És una església romànica de nau única, coberta amb una volta lleugerament apuntada; el seu absis, semicircular, és cobert amb una volta de quart d'esfera i ornamentat exteriorment per un fris d'arcuacions cegues aparellades per una fina banda llombarda, que s'interromp tot just començada. Damunt el mur on s'obre l'arc triomfal hi ha un petit campanar d'espadanya. Hom li afegí, a la banda de ponent, la rectoria. El 25 d'abril, festivitat de Sant Marc, es fa un aplec i després de la missa es reparteix el panet de Sant Marc. Entre les masies de Brocà destaca Rotllan, una construcció del segle XVII d'estructura clàssica, documentada des del segle XVI.Dins l'antic terme de Brocà hi havia el poblat de Gavarrós, on s'alçava el castell d'aquest nom, dit antigament de Gavarret. Aquest topònim ja surt esmentat abans de l'any 1000. En canvi, el castell no apareix documentat fins a mitjan segle XII. Tant Brocà com Gavarrós formaren part de la baronia de Pinós, i al segle XVI passaren a mans dels ducs d'Alba. L'església parroquial de Sant Genís de Gavarrós, romànica, de nau única capçada per un absis semicircular, va ser reformada al segle XVIII amb l'afegiment d'una capella a tramuntana i una sagristia a migjorn. El campanar és una torre de planta quadrada. La porta d'entrada a l'església és del 1765. S'hi arriba a través d'una pista que surt a mà dreta de la carretera de Guardiola a la Pobla de Lillet, 4 km després de l'estació de Riutort.